diumenge, 20 de gener de 2008

5-Virus, troians i semblants

La V@ll en Xarxa / 5

Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent


Si fa uns anys la difusió de virus informàtics tenia lloc bàsicament a través de disquets, a hores d’ara la principal via d’infecció és la Xarxa. Per això hem de prendre algunes precaucions per tal que aquests intrusos no desitjats no ens creen massa maldecaps, com pot haver-vos ocorregut les darreres setmanes. Un virus no és res més que un programa informàtic que s’enganxa d’altres per produir-ne una sèrie de modificacions, i autoreproduir-se. N’hi ha virus de fitxer i de macro. D’altra banda, els troians introduïts al nostre ordinador poden furtar-nos contrasenyes o dades confidencials i destruir-ne informació. Actualment, la principal amenaça vírica prové dels anomenats i-worms, que arriben a l’ordinador com un fitxer adjunt a un correu electrònic, i que, mitjançant un títol cridaner, volen provocar que els executem: poden dur l’extensió d’un inofensiu protector de pantalla (.SCR), o potser que vinguen sense “assumpte” o en anglés, reenviats automàticament sense saber-ho per algun amic ‘infectat’ que tinga la nostra adreça. Encara que tornarem sobre el tema més específicament, veiem-ne alguns consells genèrics que ens podem ser útils: davant qualsevol missatge dubtós, esborreu-lo immediatament; tingueu instal·lat i actualitzat (quinzenalment) algun dels antivirus del mercat, i que aquest detecte els virus residents i els que entren pel correu o la disquetera. D’Internet podeu baixar-vos-en, com a prova o a bon preu, a la pàgina de Paniagua, Panda o McAfee.


9 d’octubre del 2000

Cap comentari: