Lluís M. Segrelles
Remenava jo els antics arxius de les meues col•laboracions que, sota el títol de ‘La V@ll en Xarxa’, vaig publicar a cavall dels anys 2000 i 2001 i alhora a Internet en Vilaweb Ontinyent i en paper a la revista Crònica, i m’han vingut al cap bones vibracions, i algunes reflexions d’aquell temps, del d’ara i del camí recorregut. Sense ànim d’ésser-ne exhaustiu, us comente alguna coseta.
A banda de la nostàlgia que envaeix en recordar la gestació d’aquell experiment, la veritat és que el moment era diferent a l’actual, però hi ha coses que no han canviat tant, o almenys no tant com caldria.
Si en els anys 2000 i 2001 Internet a la Vall d’Albaida quasi era un miratge, amb línies telefòniques obsoletes, a hores d’ara, a principis de 2008 han millorat les connexions, ja que a quasi tots els pobles podem comptar amb banda ampla, i sé que els qui no en gaudeixen, com l’amic Àngel a Benicolet, o d’altres companys a Montitxelvo, se’ls estaran menjant els dimonis, i amb raó. No n’hi ha dret que ací els polítics i les empreses telefòniques ens inunden amb promeses, electorals uns i tarifàries els altres, i la realitat rural siga una altra ben pitjor.
Lamentablement, a la comarca on la cosa no ha avançat massa, per als anys transcorreguts, és en els continguts, en el seriós i continu esforç de manteniment de pàgines web, tant de particulars, com empreses com d’institucions.
Per això, a banda de tornar a penjar íntegrament aquella ‘La V@ll en Xarxa’ dels inicis d’Internet a la casa nostra, m’he proposat, amb els avantatges que em dóna el bloc Colata, d’anar actualitzant aquelles dades i parlar-ne de les novetats que observe.
Això sí, xino xano, amb un poquet de paciència em podreu seguir.
diumenge, 27 de gener del 2008
diumenge, 20 de gener del 2008
i 34-Empreses
La V@ll en Xarxa / i 34
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Un altre aspecte que està comportant aquest fenomen de l’anomenada “globalització”, que provoca reaccions contràries en els distints grups humans, és el fet que globalitzadors i antiglobalitzadors tenen el seu reflex a la xarxa. Si hem estat insistint en moviments socials i aspectes diversos que hi apareixen, avui parlarem de les empreses. Les empreses, almenys en les seues superestructures organitzatives, estan apostant decididament per la introducció d’Internet en els seus processos organitzatius, comunicatius, financers i distributius. L’altra cara, però, la posen aquelles empreses que inverteixen poc en I+D, i que són moltes encara a hores d’ara, i que, a tot estirar, tenen una pàgina web que, de manera ben patètica, no és renovada en mesos o anys. Una altre indicador d’aquesta innovació és l’ús creixent del correu electrònic, no només per qüestions organitzatives, sinó per atendre les transaccions comercials. Entre les organitzacions que a casa nostra han apostat decididament per la introducció de les noves tecnologies està Coeval, que acaba de renovar la seua pàgina web. També funciona bastant bé el sector tèxtil, agrupat al voltant d’Ateval. La innovació tèxtil té la seua imatge en Aitex. Esperem que aquests exemples ajuden a una major conscienciació entre l’empresariat, perquè el present, i l’econòmic també ve amb les noves tecnologies, i això no està renyit amb l’ús del valencià al costat de les altres llengües oficials i comercials.
6 de juliol de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Un altre aspecte que està comportant aquest fenomen de l’anomenada “globalització”, que provoca reaccions contràries en els distints grups humans, és el fet que globalitzadors i antiglobalitzadors tenen el seu reflex a la xarxa. Si hem estat insistint en moviments socials i aspectes diversos que hi apareixen, avui parlarem de les empreses. Les empreses, almenys en les seues superestructures organitzatives, estan apostant decididament per la introducció d’Internet en els seus processos organitzatius, comunicatius, financers i distributius. L’altra cara, però, la posen aquelles empreses que inverteixen poc en I+D, i que són moltes encara a hores d’ara, i que, a tot estirar, tenen una pàgina web que, de manera ben patètica, no és renovada en mesos o anys. Una altre indicador d’aquesta innovació és l’ús creixent del correu electrònic, no només per qüestions organitzatives, sinó per atendre les transaccions comercials. Entre les organitzacions que a casa nostra han apostat decididament per la introducció de les noves tecnologies està Coeval, que acaba de renovar la seua pàgina web. També funciona bastant bé el sector tèxtil, agrupat al voltant d’Ateval. La innovació tèxtil té la seua imatge en Aitex. Esperem que aquests exemples ajuden a una major conscienciació entre l’empresariat, perquè el present, i l’econòmic també ve amb les noves tecnologies, i això no està renyit amb l’ús del valencià al costat de les altres llengües oficials i comercials.
6 de juliol de 2001
33-Apervall
La V@ll en Xarxa / 33
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Tota societat necessita referents, i una societat com la valldalbaidina, amb una saba social tan intensa, comença a necessitar, i de manera ben urgent, referents mediàtics. Per això una iniciativa com Apervall, l’Associació de Periodistes de la Vall d’Albaida, ha aconseguit aglutinar els informadors de la comarca, i de tots els mitjans: premsa escrita diària i setmanal, ràdio, televisió i Internet. No debades, ha sigut beneïda aquesta iniciativa comarcalista per la Unió de Periodistes Valencians. I com a carta de presentació, no se’ls va ocórrer a aquests xicots i xicotes, que encetar la seua singladura donant-se a conéixer a la societat valldalbaidina amb els Premis Argelaga, una iniciativa destinada a premiar els personatges i entitats, per la seua relació amb els mitjans de comunicació. I la societat de la comarca va respondre, amb la presència de dos-cents convidats, que fan albirar un excel·lent futur a l’esdeveniment. Per si no hi vau estar, podeu consultar l’àlbum de fotos de la Gala.
22 de juny de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Tota societat necessita referents, i una societat com la valldalbaidina, amb una saba social tan intensa, comença a necessitar, i de manera ben urgent, referents mediàtics. Per això una iniciativa com Apervall, l’Associació de Periodistes de la Vall d’Albaida, ha aconseguit aglutinar els informadors de la comarca, i de tots els mitjans: premsa escrita diària i setmanal, ràdio, televisió i Internet. No debades, ha sigut beneïda aquesta iniciativa comarcalista per la Unió de Periodistes Valencians. I com a carta de presentació, no se’ls va ocórrer a aquests xicots i xicotes, que encetar la seua singladura donant-se a conéixer a la societat valldalbaidina amb els Premis Argelaga, una iniciativa destinada a premiar els personatges i entitats, per la seua relació amb els mitjans de comunicació. I la societat de la comarca va respondre, amb la presència de dos-cents convidats, que fan albirar un excel·lent futur a l’esdeveniment. Per si no hi vau estar, podeu consultar l’àlbum de fotos de la Gala.
22 de juny de 2001
32-Échelon, “el gran germà”
La V@ll en Xarxa / 32
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Orwell, a la seua narració visionària “1984” ja parlava d’una societat en què els individus (que no ciutadans) eren espiats de manera permanent pel “Gran Germà”, un sofisticat sistema de vigilància mitjançant el qual el control de les elits de poder sobre les persones arribava fins i tot al pensament. A “Fahrenheit 451”, la pel·lícula de François Truffaut, la fantasia és una societat biblioclasta, destructora dels documents escrits. Un tema tan seriós poc té a veure amb la banal visió que en aquests temps ens ofereix Tele 5. Ja fa anys que corrien rumors a la xarxa sobre l’espionatge: sonava un nom, “Échelon”, al que darrerament cal afegir-ne el d’Enfopol. En un tema tan complex i d’actualitat canviant us aconselle que empreu els cercadors Nosaltres.com, de Vilaweb, o el Google. D’altres pàgines que us podem donar informació directa són: la de Duncan Campbell, la Fundació Dike i la d’Altavoz. En principi, Echelon (utilitzat pels EUA, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) buscava en les telecomunicacions civils alguna informació sobre terrorisme i narcotràfic. Potents ordinadors rastrejaven les comunicacions interceptades cercant-ne paraules “clau” (“hotkeys”) que composen els "Diccionaris" temàtics i/o geogràfics. No obstant això, ja hi ha evidències d’haver-lo emprat amb altres finalitats, relacionades amb l’espionatge industrial o en la difusió d’escàndols polítics. Darrerament la Comissió del Parlament Europeu encarregada d'investigar el tema, presidida per l'eurodiputat portugués Carlos Coelho, va invitar als internautes a codificar els seus missatges de correu electrònic, i així evitar-ne l'accés dels serveis d'espionatge dels països que utilitzen el sistema, que mai ha sigut reconegut oficialment. Per a no existir...
8 de juny de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Orwell, a la seua narració visionària “1984” ja parlava d’una societat en què els individus (que no ciutadans) eren espiats de manera permanent pel “Gran Germà”, un sofisticat sistema de vigilància mitjançant el qual el control de les elits de poder sobre les persones arribava fins i tot al pensament. A “Fahrenheit 451”, la pel·lícula de François Truffaut, la fantasia és una societat biblioclasta, destructora dels documents escrits. Un tema tan seriós poc té a veure amb la banal visió que en aquests temps ens ofereix Tele 5. Ja fa anys que corrien rumors a la xarxa sobre l’espionatge: sonava un nom, “Échelon”, al que darrerament cal afegir-ne el d’Enfopol. En un tema tan complex i d’actualitat canviant us aconselle que empreu els cercadors Nosaltres.com, de Vilaweb, o el Google. D’altres pàgines que us podem donar informació directa són: la de Duncan Campbell, la Fundació Dike i la d’Altavoz. En principi, Echelon (utilitzat pels EUA, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) buscava en les telecomunicacions civils alguna informació sobre terrorisme i narcotràfic. Potents ordinadors rastrejaven les comunicacions interceptades cercant-ne paraules “clau” (“hotkeys”) que composen els "Diccionaris" temàtics i/o geogràfics. No obstant això, ja hi ha evidències d’haver-lo emprat amb altres finalitats, relacionades amb l’espionatge industrial o en la difusió d’escàndols polítics. Darrerament la Comissió del Parlament Europeu encarregada d'investigar el tema, presidida per l'eurodiputat portugués Carlos Coelho, va invitar als internautes a codificar els seus missatges de correu electrònic, i així evitar-ne l'accés dels serveis d'espionatge dels països que utilitzen el sistema, que mai ha sigut reconegut oficialment. Per a no existir...
8 de juny de 2001
31-Kriptópolis contra la LSSI
La V@ll en Xarxa / 31
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que us puga sonar a ciència ficció, a Internet s’estan dilucidant a hores d’ara “batalles” la importància de les quals només la tindrem quan en patim les conseqüències. Una d’elles té com a teló de fons els límits de la llibertat d’expressió, la privacitat a la xarxa, que els governs volen controlar a tota costa. La veterana Kriptópolis coordina la campanya de denúncia contra la nova Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSI). L'avantprojecte de la llei, segons Kriptópolis, estableix la censura prèvia dels continguts de la xarxa i una sèrie de requisits administratius de difícil compliment, que entrebancarien qualsevol iniciativa d'informació lliure des d'Internet. A la Vall d’Albaida se n’ha fet ressò de la campanya l’Associació Informàtica de Bocairent. A la seua web podreu trobar un enllaç a una carta model de protesta, una adreça de correu per protestar al Ministeri de Ciència i Tecnologia, i a la ministra Anna Virulés. L'Associació assegura que "si no es fa res al respecte, com per exemple protestar i mobilitzar-se prompte iniciatives com la de Bocairent.net es veuran seriosament coartades per esta llei feixista".
1 de juny de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que us puga sonar a ciència ficció, a Internet s’estan dilucidant a hores d’ara “batalles” la importància de les quals només la tindrem quan en patim les conseqüències. Una d’elles té com a teló de fons els límits de la llibertat d’expressió, la privacitat a la xarxa, que els governs volen controlar a tota costa. La veterana Kriptópolis coordina la campanya de denúncia contra la nova Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSI). L'avantprojecte de la llei, segons Kriptópolis, estableix la censura prèvia dels continguts de la xarxa i una sèrie de requisits administratius de difícil compliment, que entrebancarien qualsevol iniciativa d'informació lliure des d'Internet. A la Vall d’Albaida se n’ha fet ressò de la campanya l’Associació Informàtica de Bocairent. A la seua web podreu trobar un enllaç a una carta model de protesta, una adreça de correu per protestar al Ministeri de Ciència i Tecnologia, i a la ministra Anna Virulés. L'Associació assegura que "si no es fa res al respecte, com per exemple protestar i mobilitzar-se prompte iniciatives com la de Bocairent.net es veuran seriosament coartades per esta llei feixista".
1 de juny de 2001
30-Un altre món és possible
La V@ll en Xarxa / 30
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
“Un altre món és possible” va ser el lema del Fòrum Social Mundial (FSM), que es va reunir a Porto Alegre (Brasil) del 25 al 30 de gener, tot coincidint en el temps amb la celebració a Davos (Suïssa) de la reunió dels magnats del món, entestats en el seu projecte “globalitzador”, un projecte de llibertat absoluta de moviment de capitals, controlada per a serveis i béns, i restringida i selectiva per a les persones, per no parlar de la nul·la globalització pel que fa al respecte als drets humans. A Porto Alegre s’hi va posar un contrapunt festiu, amb 12.000 participants, 800 ONGs, i propostes constructives del moviment antiglobalització. A través dels mitjans de comunicació convencionals, segurament només us hauran arribat les “mogudes” a Seattle, Washington, Praga... O la recent anul·lació de la reunió del Banc Mundial a Barcelona. Perquè en pugueu tenir a l’abast la versió d’aquests moviments alternatius, i les seues propostes, avui us recomane les adreces de les quatre coordinadores més actives que funcionen a l’estat espanyol: el Moviment contra l’Europa de Maastricht i la globalització econòmica (MAAM), la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (RCADE), l’Associació per a una Taxació sobre les Transaccions financeres per a l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i els Moviments de Resistència Global (MRG). Tot un altre món.
25 de maig de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
“Un altre món és possible” va ser el lema del Fòrum Social Mundial (FSM), que es va reunir a Porto Alegre (Brasil) del 25 al 30 de gener, tot coincidint en el temps amb la celebració a Davos (Suïssa) de la reunió dels magnats del món, entestats en el seu projecte “globalitzador”, un projecte de llibertat absoluta de moviment de capitals, controlada per a serveis i béns, i restringida i selectiva per a les persones, per no parlar de la nul·la globalització pel que fa al respecte als drets humans. A Porto Alegre s’hi va posar un contrapunt festiu, amb 12.000 participants, 800 ONGs, i propostes constructives del moviment antiglobalització. A través dels mitjans de comunicació convencionals, segurament només us hauran arribat les “mogudes” a Seattle, Washington, Praga... O la recent anul·lació de la reunió del Banc Mundial a Barcelona. Perquè en pugueu tenir a l’abast la versió d’aquests moviments alternatius, i les seues propostes, avui us recomane les adreces de les quatre coordinadores més actives que funcionen a l’estat espanyol: el Moviment contra l’Europa de Maastricht i la globalització econòmica (MAAM), la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern (RCADE), l’Associació per a una Taxació sobre les Transaccions financeres per a l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i els Moviments de Resistència Global (MRG). Tot un altre món.
25 de maig de 2001
29-Un bocí de ciència
La V@ll en Xarxa / 29
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si hi ha algun camp dels quefers humans que ha anat i que, amb tota seguretat, anirà molt lligat al desenvolupament d’Internet, aqueix camp és la ciència. Per això, si aneu perdudets en aquest amplíssim món, res millor que aprofitar-se’n d’un potent cercador temàtic, Sciseek, en anglés i organitzat amb un índex jeràrquic per disciplines científiques. Però si ja voleu decididament capbussar-se en el tema, el major directori d’informació científica, amb selecció setmanal d’articles a partir de més de 50.000 webs, és Sci Central. Si les vostres preferències s’adrecen cap a la reflexió científica, Edge és la vostra alternativa més suggerent. Per contra, l’aspecte divulgatiu, les anècdotes, els experiments, curiositats, acudits, etc. tenen un excel·lent reflex al web de La Ciencia es Divertida. Però la ciència que té una relació més estreta amb Internet és, sens dubte, l’astronomia. Dels seus excel·lents llocs, avui només en destacarem un: el de la NASA, l’agència espacial nordamericana. No hi ha només informació sobre els seus programes espacials, sinó enllaços interessants, multimèdia, recursos educatius, i un apartat per als xiquets i xiquetes.
18 de maig de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si hi ha algun camp dels quefers humans que ha anat i que, amb tota seguretat, anirà molt lligat al desenvolupament d’Internet, aqueix camp és la ciència. Per això, si aneu perdudets en aquest amplíssim món, res millor que aprofitar-se’n d’un potent cercador temàtic, Sciseek, en anglés i organitzat amb un índex jeràrquic per disciplines científiques. Però si ja voleu decididament capbussar-se en el tema, el major directori d’informació científica, amb selecció setmanal d’articles a partir de més de 50.000 webs, és Sci Central. Si les vostres preferències s’adrecen cap a la reflexió científica, Edge és la vostra alternativa més suggerent. Per contra, l’aspecte divulgatiu, les anècdotes, els experiments, curiositats, acudits, etc. tenen un excel·lent reflex al web de La Ciencia es Divertida. Però la ciència que té una relació més estreta amb Internet és, sens dubte, l’astronomia. Dels seus excel·lents llocs, avui només en destacarem un: el de la NASA, l’agència espacial nordamericana. No hi ha només informació sobre els seus programes espacials, sinó enllaços interessants, multimèdia, recursos educatius, i un apartat per als xiquets i xiquetes.
18 de maig de 2001
28-Tecnologia experimental
La V@ll en Xarxa / 28
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
El desenvolupament actual dels mitjans tecnològics, de vertigen en el cas d’Internet, ens pot fer perdre de vista que, més que els aparells i la tecnologia, el que li donarà “valor afegit” a la xarxa serà la capacitat humana per controlar d’una manera crítica tanta novetat. Tan important com la infrastructura és la infoestructura, és a dir, els continguts i les capacitats de les persones per usar-los de manera adient. De poc serveixen unes màquines potents quan les empreses no inverteixen en I+D, quan l’administració no posa els diners en l’educació, en la formació crítica del professorat... La pressió de la tecnologia anirà en augment, ens esperen noves ferramentes susceptibles d’usos fins ara inimaginables, apareixeran nous espais digitals on la informació de qualitat estarà ben organitzada (en un parell d’anys l’estructuració de la informació millorarà substancialment), de manera que el paper del professorat haurà de canviar necessàriament: de transmissor a filtrador de coneixements. Per això hem de fixar-nos ja en la preparació de materials curriculars mitjançant el web, com aquests que han desenvolupat el concepte de Webquests. Si les videoconferències ja són una realitat virtual, n’hi ha d’altres propostes ben agosarades, experimentals: transmetre olors per Internet, com fa DigiScents.com; o transmetre la sensació de tacte, com proposa Immersion.com. Iniciatives totes, les aplicacions didàctiques de les quals a hores d’ara malament podem imaginar-nos. Somniem!
11 de maig de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
El desenvolupament actual dels mitjans tecnològics, de vertigen en el cas d’Internet, ens pot fer perdre de vista que, més que els aparells i la tecnologia, el que li donarà “valor afegit” a la xarxa serà la capacitat humana per controlar d’una manera crítica tanta novetat. Tan important com la infrastructura és la infoestructura, és a dir, els continguts i les capacitats de les persones per usar-los de manera adient. De poc serveixen unes màquines potents quan les empreses no inverteixen en I+D, quan l’administració no posa els diners en l’educació, en la formació crítica del professorat... La pressió de la tecnologia anirà en augment, ens esperen noves ferramentes susceptibles d’usos fins ara inimaginables, apareixeran nous espais digitals on la informació de qualitat estarà ben organitzada (en un parell d’anys l’estructuració de la informació millorarà substancialment), de manera que el paper del professorat haurà de canviar necessàriament: de transmissor a filtrador de coneixements. Per això hem de fixar-nos ja en la preparació de materials curriculars mitjançant el web, com aquests que han desenvolupat el concepte de Webquests. Si les videoconferències ja són una realitat virtual, n’hi ha d’altres propostes ben agosarades, experimentals: transmetre olors per Internet, com fa DigiScents.com; o transmetre la sensació de tacte, com proposa Immersion.com. Iniciatives totes, les aplicacions didàctiques de les quals a hores d’ara malament podem imaginar-nos. Somniem!
11 de maig de 2001
27-Aules virtuals
La V@ll en Xarxa / 27
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La formació a distància és un dels nous reptes que l’educació, a tots els nivells i amb el suport inestimable de les noves tecnologies, haurà d’assumir. Hem de deixar clar que, evidentment, ha de millorar substancialment la qualitat del servei tècnic que Telefònica i d’altres companyies de telecomunicacions ofereixen ara. Universitats, centres d’idiomes i acadèmies de tot tipus comencen a compaginar les classes presencials amb els cursos on line. Amb un bon ordinador, una miqueta d’autodisciplina i ull a l’hora de triar les titulacions i la seua validesa, pla de tutorització, i relació qualitat-preu, endavant! Pel que fa a les universitats, la més veterana és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ja duu des de 1996 oferint titulacions oficials (llicenciatures, màsters, cursos de postgrau, etc.), i que s’adreça tant a universitaris com empreses, i ho fa en castellà i català. La Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), amb dilatada experiència en l’educació formal a distància, i que s’havia endarrerit amb la irrupció d’Internet, comença a oferir estudis i llicenciatures en xarxa. I, més a prop nostre, tenim la Universitat Politècnica de València (UPV), que encara haurà d’anar ampliant la seua oferta en línia, a més d’introduir elements com l’ús del valencià o de l’anglés com a llengües vehiculars.
27 d’abril de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La formació a distància és un dels nous reptes que l’educació, a tots els nivells i amb el suport inestimable de les noves tecnologies, haurà d’assumir. Hem de deixar clar que, evidentment, ha de millorar substancialment la qualitat del servei tècnic que Telefònica i d’altres companyies de telecomunicacions ofereixen ara. Universitats, centres d’idiomes i acadèmies de tot tipus comencen a compaginar les classes presencials amb els cursos on line. Amb un bon ordinador, una miqueta d’autodisciplina i ull a l’hora de triar les titulacions i la seua validesa, pla de tutorització, i relació qualitat-preu, endavant! Pel que fa a les universitats, la més veterana és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ja duu des de 1996 oferint titulacions oficials (llicenciatures, màsters, cursos de postgrau, etc.), i que s’adreça tant a universitaris com empreses, i ho fa en castellà i català. La Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), amb dilatada experiència en l’educació formal a distància, i que s’havia endarrerit amb la irrupció d’Internet, comença a oferir estudis i llicenciatures en xarxa. I, més a prop nostre, tenim la Universitat Politècnica de València (UPV), que encara haurà d’anar ampliant la seua oferta en línia, a més d’introduir elements com l’ús del valencià o de l’anglés com a llengües vehiculars.
27 d’abril de 2001
26-El llibre electrònic
La V@ll en Xarxa / 26
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Aprofitant que s’acosta Sant Jordi i, amb ell, una tradició tan de progrés com la del Dia del Llibre, des d’aquest racó digital, no podem deixar de banda un fenomen que apareix en 1998 i que segurament es desenvoluparà ben àmpliament en pocs anys. Una vegada digitalitzat el procés de producció editorial, la seua distribució en aquest format només és qüestió de temps. Les obres digitals es poden descarregar d’Internet i les podem llegir en tres formats: des de l’ordinador fix o amb un de portàtil, amb un de butxaca i amb dispositius especials dissenyats ad hoc. Des del PC només cal tenir el software adient, que sol ser de distribució gratuïta: hi podem destacar Microsoft Reader, i Acrobat eBook Reader, que empra arxius en un format tan estés com PDF. Entre els PDA (assistents personals digitals), de menor grandària que els anteriors, podem destacar Peanut Reader. I amb dispositius especials, un dels més populars és el Rocket eBook. Segurament aquests dispositius guanyaran la batalla al paper el dia en què puguen integrar l’àudio i vídeo amb velocitat i resolució adients. Mentrestant, i al marge de les iniciatives netament comercials, podeu anar fullejant (no sé si haurem d’inventar-nos un altre verb) experiències pioneres i gratuïtes en textos inèdits i també en la nostra llengua com Badosa.com.
20 d’abril de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Aprofitant que s’acosta Sant Jordi i, amb ell, una tradició tan de progrés com la del Dia del Llibre, des d’aquest racó digital, no podem deixar de banda un fenomen que apareix en 1998 i que segurament es desenvoluparà ben àmpliament en pocs anys. Una vegada digitalitzat el procés de producció editorial, la seua distribució en aquest format només és qüestió de temps. Les obres digitals es poden descarregar d’Internet i les podem llegir en tres formats: des de l’ordinador fix o amb un de portàtil, amb un de butxaca i amb dispositius especials dissenyats ad hoc. Des del PC només cal tenir el software adient, que sol ser de distribució gratuïta: hi podem destacar Microsoft Reader, i Acrobat eBook Reader, que empra arxius en un format tan estés com PDF. Entre els PDA (assistents personals digitals), de menor grandària que els anteriors, podem destacar Peanut Reader. I amb dispositius especials, un dels més populars és el Rocket eBook. Segurament aquests dispositius guanyaran la batalla al paper el dia en què puguen integrar l’àudio i vídeo amb velocitat i resolució adients. Mentrestant, i al marge de les iniciatives netament comercials, podeu anar fullejant (no sé si haurem d’inventar-nos un altre verb) experiències pioneres i gratuïtes en textos inèdits i també en la nostra llengua com Badosa.com.
20 d’abril de 2001
25-SUAMO té web
La V@ll en Xarxa / 25
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Poquet a poquet les bandes del nostre país comencen a actualitzar-se, i les de la Vall d’Albaida, a més de comptar amb una llista diària de distribució de notícies musicals, comencen a presentar les seues pàgines web. Ja en tenen l’AUM de Bocairent, la UM de Bèlgida, la SM ‘la Tropical’ de Benigànim... ara li toca a Ontinyent. El passat 1 d'abril, i dintre de la Assemblea Anual Ordinària de la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, va ser presentada la pàgina web de la societat musical. Fonts de l’entitat han indicat que la web “ve a ser el principi del que serà en un futur pròxim l’eix fonamental de la informació i del punt de contacte d’esta Societat Musical”. A més a més, a partir d'ara, tothom podrà dirigir-se a la Societat Unió Artística Musical escrivint a les noves adreces de correu electrònic: info@suamontinyent.com , per a dirigir-se a la societat musical, i president@suamontinyent.com , per escriure directament al seu president. Per tot açò queden anul·lades les adreces anteriors. Pel que fa al contingut, inclou pàgines dedicades a la història, Junta Directiva, organització, publicacions, enregistraments, caràtules àudio, calendari i zona de descàrrega. En breu tenen previst afegir-hi caràtules vídeo, notícies, col·laboradors, formularis, agenda, etc. Per obtenir més dades sobre les altres bandes de la Vall, podeu clicar al web de la FSMCV.
6 d’abril de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Poquet a poquet les bandes del nostre país comencen a actualitzar-se, i les de la Vall d’Albaida, a més de comptar amb una llista diària de distribució de notícies musicals, comencen a presentar les seues pàgines web. Ja en tenen l’AUM de Bocairent, la UM de Bèlgida, la SM ‘la Tropical’ de Benigànim... ara li toca a Ontinyent. El passat 1 d'abril, i dintre de la Assemblea Anual Ordinària de la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, va ser presentada la pàgina web de la societat musical. Fonts de l’entitat han indicat que la web “ve a ser el principi del que serà en un futur pròxim l’eix fonamental de la informació i del punt de contacte d’esta Societat Musical”. A més a més, a partir d'ara, tothom podrà dirigir-se a la Societat Unió Artística Musical escrivint a les noves adreces de correu electrònic: info@suamontinyent.com , per a dirigir-se a la societat musical, i president@suamontinyent.com , per escriure directament al seu president. Per tot açò queden anul·lades les adreces anteriors. Pel que fa al contingut, inclou pàgines dedicades a la història, Junta Directiva, organització, publicacions, enregistraments, caràtules àudio, calendari i zona de descàrrega. En breu tenen previst afegir-hi caràtules vídeo, notícies, col·laboradors, formularis, agenda, etc. Per obtenir més dades sobre les altres bandes de la Vall, podeu clicar al web de la FSMCV.
6 d’abril de 2001
24-Los Piston triomfem a Taiwan
La V@ll en Xarxa / 24
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Quatre joves valencians, alguns d’ells ontinyentins, dos d'ells germans i de mare xinesa, formen Los Piston, un grup que ha venut 200.000 còpies i doble disc de platí en Taiwan del seu primer disc, cantat en castellà i mandarí i que el 30 de març l’editaran ací sota el títol de “Tu eres lo que más quiero” (“Taiwán Wo che ai te chio shi ni”) amb la companyia Dro / East West. Luis Cabedo, baix i veu; i Tono Cabedo, bateria, van fundar Los Piston en 1995. Tres anys després se'ls va unir Carles Campos, guitarra solista; i en 1999 va arribar al grup Borja Mompó, guitarra rítmica i veu, tots ells residents a València i amb edats compreses entre els 15 i els 17 anys.
La mare de Luis i Tono, Annie Tseng, convertida en el seu representant, va moure una maqueta per totes les discogràfiques espanyoles fins que, farta de negatives, la va enviar al seu Taiwan nadiu, una illa de 21 milions d'habitants. A la setmana tenia una oferta: Rock Records va decidir editar-lo i convertir, de pas, als quatre xicots en ídols de masses, venent-los com els Beatles espanyols.
A Taiwan són estreles, han tocat davant de 40.000 persones a Taipei, les fans els persegueixen, en tres mesos van donar més de cent concerts (a les tres de la vesprada, a l'aire lliure, a 30 graus), els retransmetien per ràdio o apareixen a pantalles gegants dels gratacels,... Si voleu escoltar la seua música en MP3, veure els seus vídeos, o conéixer com van a les llistes musicals de Taiwan, només heu de clicar a la pàgina especial sobre Los Pistons que ha enllestit Vilaweb Ontinyent. Només us hem d’advertir que heu de conéixer un poc de xinés mandarí.
30 març 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Quatre joves valencians, alguns d’ells ontinyentins, dos d'ells germans i de mare xinesa, formen Los Piston, un grup que ha venut 200.000 còpies i doble disc de platí en Taiwan del seu primer disc, cantat en castellà i mandarí i que el 30 de març l’editaran ací sota el títol de “Tu eres lo que más quiero” (“Taiwán Wo che ai te chio shi ni”) amb la companyia Dro / East West. Luis Cabedo, baix i veu; i Tono Cabedo, bateria, van fundar Los Piston en 1995. Tres anys després se'ls va unir Carles Campos, guitarra solista; i en 1999 va arribar al grup Borja Mompó, guitarra rítmica i veu, tots ells residents a València i amb edats compreses entre els 15 i els 17 anys.
La mare de Luis i Tono, Annie Tseng, convertida en el seu representant, va moure una maqueta per totes les discogràfiques espanyoles fins que, farta de negatives, la va enviar al seu Taiwan nadiu, una illa de 21 milions d'habitants. A la setmana tenia una oferta: Rock Records va decidir editar-lo i convertir, de pas, als quatre xicots en ídols de masses, venent-los com els Beatles espanyols.
A Taiwan són estreles, han tocat davant de 40.000 persones a Taipei, les fans els persegueixen, en tres mesos van donar més de cent concerts (a les tres de la vesprada, a l'aire lliure, a 30 graus), els retransmetien per ràdio o apareixen a pantalles gegants dels gratacels,... Si voleu escoltar la seua música en MP3, veure els seus vídeos, o conéixer com van a les llistes musicals de Taiwan, només heu de clicar a la pàgina especial sobre Los Pistons que ha enllestit Vilaweb Ontinyent. Només us hem d’advertir que heu de conéixer un poc de xinés mandarí.
30 març 2001
23-Publicitat i antipublicitat
La V@ll en Xarxa / 23
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Un dels principals fenòmens de l’univers massmediàtic (vaja parauleta!) actual és el de l’assumpció de la “normalitat” dels missatges publicitaris al si de la major part dels mitjans de comunicació. Si per un costat ens hem de llevar el barret per la qualitat i l’enginy d’alguns d’aquests missatges, per un altre costat, com a ciutadans se’ns ha de donar l’oportunitat de conéixer-ne els seus mecanismes de persuasió, i defendre’ns quan calga. La finalitat de la publicitat és vendre, però com a éssers humans suposadament racionals no podem deixar que el preu siga no pensar. El problema és que la publicitat actual no va cap al raciocini, sinó a l’inconscient, al sentiment: ens venen un món meravellós davant del qual estem prou indefensos. Internet no és una illa, i les fórmules publicitàries s’hi estan adaptant a marxes forçades: bànners que envolten el text de la pàgina que visitem, flaixos que es disparen quan accedim a una adreça, botons que cal clicar (voluntàriament encara!), especialment els de finalitat solidària... Comencen a afegir més moviment d’imatges i la incorporació de sons. A tall de referència indicaré algunes adreces que cal conéixer. La impactant KMGI, premiada com a millor pàgina del món al World Best Website. També ha estat premiada la d’ABC News. Per contra, convé que conegueu els antipublicistes Adbusters o els francesos Pubstv, que recull anuncis graciosos, encara que alguns són falsos i no emesos. Contraresteu la publicitat amb un somriure!
23 març 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Un dels principals fenòmens de l’univers massmediàtic (vaja parauleta!) actual és el de l’assumpció de la “normalitat” dels missatges publicitaris al si de la major part dels mitjans de comunicació. Si per un costat ens hem de llevar el barret per la qualitat i l’enginy d’alguns d’aquests missatges, per un altre costat, com a ciutadans se’ns ha de donar l’oportunitat de conéixer-ne els seus mecanismes de persuasió, i defendre’ns quan calga. La finalitat de la publicitat és vendre, però com a éssers humans suposadament racionals no podem deixar que el preu siga no pensar. El problema és que la publicitat actual no va cap al raciocini, sinó a l’inconscient, al sentiment: ens venen un món meravellós davant del qual estem prou indefensos. Internet no és una illa, i les fórmules publicitàries s’hi estan adaptant a marxes forçades: bànners que envolten el text de la pàgina que visitem, flaixos que es disparen quan accedim a una adreça, botons que cal clicar (voluntàriament encara!), especialment els de finalitat solidària... Comencen a afegir més moviment d’imatges i la incorporació de sons. A tall de referència indicaré algunes adreces que cal conéixer. La impactant KMGI, premiada com a millor pàgina del món al World Best Website. També ha estat premiada la d’ABC News. Per contra, convé que conegueu els antipublicistes Adbusters o els francesos Pubstv, que recull anuncis graciosos, encara que alguns són falsos i no emesos. Contraresteu la publicitat amb un somriure!
23 març 2001
22-Webs per a xiquets i xiquetes
La V@ll en Xarxa / 22
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Els adults, quan ens acostem a Internet, ben sovint oblidem les possibilitats que ofereix aquest mitjà per a les noves generacions, els xiquets i joves d’ara. També hem d’acostar-nos filant ben prim, seleccionant pàgines web interessants, però que alhora no servisquen per oferir als joves internautes referents estereotipats, que arrodonisquen la tasca alienadora dels altres mass media, i molt especialment la televisió i el seu comerç. Començarem amb els cercadors temàtics de major volada: Piscolabis, orientat a infants de dues seccions, fins els 8 anys i de 8 a 14 anys d’edat; hi compta amb pàgines per a pares i educadors. També hi podem indicar Curiosos.com i Kidsites.net. Com a pàgines infantils, en català és ben recomanable la de Les Tres Bessones. Pels seus valors educatius, és imprescindible la de Barrio Sésamo, un dels pocs programes infantils fets amb pedagogs i educadors treballant ben seriosament al darrere. I si el que voleu és tenir a l’abast milers d’imatges per acolorir, en anglés hi ha Coloring. Finalment, una de les millors webs en xarxa és la de la secció infantil del National Geographic.
16 de març de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Els adults, quan ens acostem a Internet, ben sovint oblidem les possibilitats que ofereix aquest mitjà per a les noves generacions, els xiquets i joves d’ara. També hem d’acostar-nos filant ben prim, seleccionant pàgines web interessants, però que alhora no servisquen per oferir als joves internautes referents estereotipats, que arrodonisquen la tasca alienadora dels altres mass media, i molt especialment la televisió i el seu comerç. Començarem amb els cercadors temàtics de major volada: Piscolabis, orientat a infants de dues seccions, fins els 8 anys i de 8 a 14 anys d’edat; hi compta amb pàgines per a pares i educadors. També hi podem indicar Curiosos.com i Kidsites.net. Com a pàgines infantils, en català és ben recomanable la de Les Tres Bessones. Pels seus valors educatius, és imprescindible la de Barrio Sésamo, un dels pocs programes infantils fets amb pedagogs i educadors treballant ben seriosament al darrere. I si el que voleu és tenir a l’abast milers d’imatges per acolorir, en anglés hi ha Coloring. Finalment, una de les millors webs en xarxa és la de la secció infantil del National Geographic.
16 de març de 2001
21-Novetats educatives
La V@ll en Xarxa / 21
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Prestarem hui una atenció especial als docents, per als quals comencen a aparéixer novetats ben interessants a Internet. Els darrers mesos estan resultant ben prolífics pel que fa a novetats educatives. L’última, que té una setmana escassa de vida, és el nou portal que ha engegat la Generalitat de Catalunya, Edu365.com, un portal que incorpora l’atenció als pares i mares i a l’alumnat, a l’estil que fa anys ja ho feien els canadencs de Réseau Éducation-Médias, que se centraven en la introducció dels mitjans de comunicació a l’aula. També les editorials van espavilant-se i comencen a oferir serveis, però alguns de pagament, com Magislex, un servei de legislació educativa, que actualitza diàriament la legislació de totes les comunitats autònomes, i assessora jurídicament i tècnica els abonats. En la mateixa línia d’actualització s’estan movent Santillana i el seu potent Indexnet, concebut com un portal d’ajut al professorat; Anaya Educación, que vol ser un punt de trobada de tota la comunitat educativa; Grup Edebé i la Fundació Santa Maria, amb el seu complet Profes.net, dedicat a les noves tecnologies, i amb una detallada classificació per etapes i especialitats.
9 de març de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Prestarem hui una atenció especial als docents, per als quals comencen a aparéixer novetats ben interessants a Internet. Els darrers mesos estan resultant ben prolífics pel que fa a novetats educatives. L’última, que té una setmana escassa de vida, és el nou portal que ha engegat la Generalitat de Catalunya, Edu365.com, un portal que incorpora l’atenció als pares i mares i a l’alumnat, a l’estil que fa anys ja ho feien els canadencs de Réseau Éducation-Médias, que se centraven en la introducció dels mitjans de comunicació a l’aula. També les editorials van espavilant-se i comencen a oferir serveis, però alguns de pagament, com Magislex, un servei de legislació educativa, que actualitza diàriament la legislació de totes les comunitats autònomes, i assessora jurídicament i tècnica els abonats. En la mateixa línia d’actualització s’estan movent Santillana i el seu potent Indexnet, concebut com un portal d’ajut al professorat; Anaya Educación, que vol ser un punt de trobada de tota la comunitat educativa; Grup Edebé i la Fundació Santa Maria, amb el seu complet Profes.net, dedicat a les noves tecnologies, i amb una detallada classificació per etapes i especialitats.
9 de març de 2001
20-Internet invisible
La V@ll en Xarxa / 20
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Per raons de disseny i de funcionalitat els cercadors no recullen totes les pagines i adreces que hi ha a Internet, i, molt menys encara, mostrar aqueixos continguts de manera ordenada, classificada i en actualització constant. A banda que hi ha una sèrie de serveis de pagament o d’accés no públic, molts del continguts posseeixen formats especials (sons, pel·lícules, partitures musicals, imatges, etc.) que impossibiliten la seua inclusió a les bases de dades dels cercadors i als seus processos de recerca. Aquesta Xarxa “invisible”, també coneguda com Infranet, inclou bases de dades especialitzades i diverses com ara: catàlegs de biblioteques, cotitzacions de Borsa, legislació, patents, notícies especialitzades, telèfons, receptaris de cuina,... I per tal de solucionar-ho podem marcar, en castellà, Internet invisible, que incorpora enllaços a bases de dades gratuïtes; el directori ad hoc que n’ha fet Lycos; o Corbis, per a buscar imatges. Per tant, si no voleu que la vostra pàgina web siga exclosa del motors de recerca, no oblideu incloure en text una presentació i descripció dels continguts, emprar al text paraules clau que solen emprar els cercadors, actualitzar sovint la web o usar el plural en comptes del singular.
2 de març de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Per raons de disseny i de funcionalitat els cercadors no recullen totes les pagines i adreces que hi ha a Internet, i, molt menys encara, mostrar aqueixos continguts de manera ordenada, classificada i en actualització constant. A banda que hi ha una sèrie de serveis de pagament o d’accés no públic, molts del continguts posseeixen formats especials (sons, pel·lícules, partitures musicals, imatges, etc.) que impossibiliten la seua inclusió a les bases de dades dels cercadors i als seus processos de recerca. Aquesta Xarxa “invisible”, també coneguda com Infranet, inclou bases de dades especialitzades i diverses com ara: catàlegs de biblioteques, cotitzacions de Borsa, legislació, patents, notícies especialitzades, telèfons, receptaris de cuina,... I per tal de solucionar-ho podem marcar, en castellà, Internet invisible, que incorpora enllaços a bases de dades gratuïtes; el directori ad hoc que n’ha fet Lycos; o Corbis, per a buscar imatges. Per tant, si no voleu que la vostra pàgina web siga exclosa del motors de recerca, no oblideu incloure en text una presentació i descripció dels continguts, emprar al text paraules clau que solen emprar els cercadors, actualitzar sovint la web o usar el plural en comptes del singular.
2 de març de 2001
19-Literatura del món a la xarxa
La V@ll en Xarxa / 19
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que el paper com a mitjà de transmissió de coneixements potser no desapareixerà, és clar que s’haurà d’adaptar a l’aparició de nova tecnologia, com el llibre electrònic, o haurà d’anar assumint d’altres funcions que ara ni se’ns acuden. I, a poc a poc, proliferen iniciatives que busquen acostar al lector obres fora de catàleg, o àmplia informació d’autors i d’obres, en una simbiosi entre lletra i imatge que la pot fer més atractiva. Els darrers temps han sorgit iniciatives d’envergadura al voltant dels llibres a Internet. Pel que fa a la nostra llengua, fa escassos dies era presentada la Biblioteca Virtual Jaume Fuster, amb llistats completíssims dividits en apartats dedicats als recursos generals, autors i també editorials, a més de dedicar un important espai no només a la literatura catalana, sinó castellana, francesa, anglesa, galaicoportuguesa, basca, alemanya, italiana, àrab, xinesa, eslava i d’altres ben diverses. També destacarem la iniciativa universitària de la Biblioteca Virtual Lluís Vives. I ja fa temps que funciona VilaWeb Lletres, amb la potència del seu cercador. Entre llengües germanes, com el castellà, cal destacar la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. I en anglés no oblideu visitar l’arxiconeguda Amazon.
23 de febrer de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que el paper com a mitjà de transmissió de coneixements potser no desapareixerà, és clar que s’haurà d’adaptar a l’aparició de nova tecnologia, com el llibre electrònic, o haurà d’anar assumint d’altres funcions que ara ni se’ns acuden. I, a poc a poc, proliferen iniciatives que busquen acostar al lector obres fora de catàleg, o àmplia informació d’autors i d’obres, en una simbiosi entre lletra i imatge que la pot fer més atractiva. Els darrers temps han sorgit iniciatives d’envergadura al voltant dels llibres a Internet. Pel que fa a la nostra llengua, fa escassos dies era presentada la Biblioteca Virtual Jaume Fuster, amb llistats completíssims dividits en apartats dedicats als recursos generals, autors i també editorials, a més de dedicar un important espai no només a la literatura catalana, sinó castellana, francesa, anglesa, galaicoportuguesa, basca, alemanya, italiana, àrab, xinesa, eslava i d’altres ben diverses. També destacarem la iniciativa universitària de la Biblioteca Virtual Lluís Vives. I ja fa temps que funciona VilaWeb Lletres, amb la potència del seu cercador. Entre llengües germanes, com el castellà, cal destacar la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. I en anglés no oblideu visitar l’arxiconeguda Amazon.
23 de febrer de 2001
17-Webs d’Ontinyent
La V@ll en Xarxa / 17
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si la major part dels pobles van a poc a poc encomanant o construint les seues pàgines web sota el patrocini dels seus ajuntaments o altres organismes municipals, el cas de la nostra ciutat d’Ontinyent és distint, ja que hi ha hagut des d’un principi iniciatives de caire privat que han encetat el camí a Internet. Possiblement la més veterana siga la iniciativa de l’empresa Improva, que va posar en marxa Ontinet.com i algunes webs personals, però que ara s’estan centrant en l’activitat informàtica de venda de productes. Posteriorment, Retenes y Visiones va engegar Ontinyent.com, “Guía de Actividades de Ontinyent y la Vall d’Albaida”, una web concebuda amb voluntat d’acollir comerços i informació, però que la manca d’actualització sistemàtica ha paralitzat la seua empenta inicial. Finalment parlarem avui d’OntinyentActiu, la més moderna i que ofereix múltiples possibilitats, i en constant expansió, amb voluntat de convertir-se en un portal de la Vall d’Albaida. A banda de poder consultar la seua guia de carrers d’Ontinyent o el llistat telefònic, està concebuda perquè hi puguem afegir adreces i informacions que amplien el que ofereix. Dels molts apartats que contempla, cal destacar-ne el directori de webs classificat temàticament.
9 de febrer de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si la major part dels pobles van a poc a poc encomanant o construint les seues pàgines web sota el patrocini dels seus ajuntaments o altres organismes municipals, el cas de la nostra ciutat d’Ontinyent és distint, ja que hi ha hagut des d’un principi iniciatives de caire privat que han encetat el camí a Internet. Possiblement la més veterana siga la iniciativa de l’empresa Improva, que va posar en marxa Ontinet.com i algunes webs personals, però que ara s’estan centrant en l’activitat informàtica de venda de productes. Posteriorment, Retenes y Visiones va engegar Ontinyent.com, “Guía de Actividades de Ontinyent y la Vall d’Albaida”, una web concebuda amb voluntat d’acollir comerços i informació, però que la manca d’actualització sistemàtica ha paralitzat la seua empenta inicial. Finalment parlarem avui d’OntinyentActiu, la més moderna i que ofereix múltiples possibilitats, i en constant expansió, amb voluntat de convertir-se en un portal de la Vall d’Albaida. A banda de poder consultar la seua guia de carrers d’Ontinyent o el llistat telefònic, està concebuda perquè hi puguem afegir adreces i informacions que amplien el que ofereix. Dels molts apartats que contempla, cal destacar-ne el directori de webs classificat temàticament.
9 de febrer de 2001
16-Aielo i les seues ‘Nits’
La V@ll en Xarxa / 16
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si unes setmanes enrere l’Ajuntament d’Aielo de Malferit presentava la seua pàgina web, aquesta mateixa setmana, i coincidint amb les presentacions oficials de cara als mitjans de comunicació, ‘Nits d’Aielo i Art’ acaba de fer el mateix. La primera d’ambdues, dissenyada i produïda per Juan E. Mora Pastor; i la segona, per Vilavall. La web d’Aielo, a banda del link cap a les ‘Nits’ conté quatre apartats: Generalitats (dividides en: situació, aproximació socioeconòmica, festes, gastronomia i dades físiques geogràfiques) , Rutes i paratges (que ens guiaran per la Solana, pel riu i per la Serratella), Història i edificis (un repàs històric en què els Malferit han deixat una fonda empremta; així com referències al Palau, al Pont de Baix, al Pont de l’Arcà, Portal del Carme, Església de Sant Pere Apòstol, Hospital de la Beneficència i Calvari) i Serveis Municipals (CIJ, Gabinet Psicopedagògic, Escoles ¾d’Adults, de Música i Esportives¾, Biblioteca i Serveis Socials). La nova pàgina de les ‘IV Nits d’Aielo i Art’, el certamen d’avantguardes dirigit per Llorenç Barber, concebuda com no podia ser d’altra manera amb un innovador disseny, a banda d’aportar-nos la informació d’edicions anteriors, ens mostra tant el programa previst per als pròxims 16 i 17 de febrer, com les fitxes tècniques dels participants enguany en el format d’”aparador de zàpping”, sense oblidar les salutacions de l’alcalde i de Barber.
2 de febrer del 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si unes setmanes enrere l’Ajuntament d’Aielo de Malferit presentava la seua pàgina web, aquesta mateixa setmana, i coincidint amb les presentacions oficials de cara als mitjans de comunicació, ‘Nits d’Aielo i Art’ acaba de fer el mateix. La primera d’ambdues, dissenyada i produïda per Juan E. Mora Pastor; i la segona, per Vilavall. La web d’Aielo, a banda del link cap a les ‘Nits’ conté quatre apartats: Generalitats (dividides en: situació, aproximació socioeconòmica, festes, gastronomia i dades físiques geogràfiques) , Rutes i paratges (que ens guiaran per la Solana, pel riu i per la Serratella), Història i edificis (un repàs històric en què els Malferit han deixat una fonda empremta; així com referències al Palau, al Pont de Baix, al Pont de l’Arcà, Portal del Carme, Església de Sant Pere Apòstol, Hospital de la Beneficència i Calvari) i Serveis Municipals (CIJ, Gabinet Psicopedagògic, Escoles ¾d’Adults, de Música i Esportives¾, Biblioteca i Serveis Socials). La nova pàgina de les ‘IV Nits d’Aielo i Art’, el certamen d’avantguardes dirigit per Llorenç Barber, concebuda com no podia ser d’altra manera amb un innovador disseny, a banda d’aportar-nos la informació d’edicions anteriors, ens mostra tant el programa previst per als pròxims 16 i 17 de febrer, com les fitxes tècniques dels participants enguany en el format d’”aparador de zàpping”, sense oblidar les salutacions de l’alcalde i de Barber.
2 de febrer del 2001
15-SALT-2: més que un traductor
La V@ll en Xarxa/15
Lluís M. Segrelles
No es tracta d’un acord sobre míssils, però el SALT-2 es pot convertir en un arma formidable per la valencianització de la documentació en tots els àmbits: s’hi tracta d’un traductor i corrector en la nostra llengua. La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana està trametent als centres educatius, de la Vall d’Albaida i de tot el País, el CD ROM que conté el programa SALT-2, després d’haver-lo tingut paralitzat durant mesos sense repartir-ne els exemplars.
La segona versió del ja conegut programa, no sols permet la traducció del castellà al valencià, sinó l’ús directe de la nostra llengua, a través d’un potent corrector, que detecta errors ortogràfics, però també combinacions incorrectes de pronoms, locucions errònies i faltes de concordança. Aquesta versió inclou totes les formes lèxiques valencianes més genuïnes i contempla una sèrie d’ajuts importants: diccionari, flexió verbal, plantilles de documentació administrativa, topònims, abreviatures, criteris de traducció i orientacions per a l’ús de majúscules i minúscules. Com que, a més a més, permet treballar directament amb textos en Word, en versions 6.0, 7.0 i 2000, ens podem estalviar el procés de passar els texts als formats TXT o RTF, tal i com havíem de fer amb el SALT-1. També permet treballar amb un llistat de documents per a traduir automàticament, i els dubtes els planteja al final del procés. Finalment, als internautes també se’ls permet l’actualització constant i la descàrrega de noves versions en aquesta adreça.
26 de gener de 2001
Lluís M. Segrelles
No es tracta d’un acord sobre míssils, però el SALT-2 es pot convertir en un arma formidable per la valencianització de la documentació en tots els àmbits: s’hi tracta d’un traductor i corrector en la nostra llengua. La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana està trametent als centres educatius, de la Vall d’Albaida i de tot el País, el CD ROM que conté el programa SALT-2, després d’haver-lo tingut paralitzat durant mesos sense repartir-ne els exemplars.
La segona versió del ja conegut programa, no sols permet la traducció del castellà al valencià, sinó l’ús directe de la nostra llengua, a través d’un potent corrector, que detecta errors ortogràfics, però també combinacions incorrectes de pronoms, locucions errònies i faltes de concordança. Aquesta versió inclou totes les formes lèxiques valencianes més genuïnes i contempla una sèrie d’ajuts importants: diccionari, flexió verbal, plantilles de documentació administrativa, topònims, abreviatures, criteris de traducció i orientacions per a l’ús de majúscules i minúscules. Com que, a més a més, permet treballar directament amb textos en Word, en versions 6.0, 7.0 i 2000, ens podem estalviar el procés de passar els texts als formats TXT o RTF, tal i com havíem de fer amb el SALT-1. També permet treballar amb un llistat de documents per a traduir automàticament, i els dubtes els planteja al final del procés. Finalment, als internautes també se’ls permet l’actualització constant i la descàrrega de noves versions en aquesta adreça.
26 de gener de 2001
14-Com baixar-se arxius fàcilment amb FTP
La V@ll en Xarxa / 14
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
‘File Transport Protocol’, o protocol de transferència d’arxius, també conegut per les sigles FTP, és el sistema emprat per tal de descarregar-se arxius d’un servidor remot al nostre ordinador personal. Els programes i els servidors de FTP resulten especialment útils quan ens ‘baixem’ arxius sovint, o quan les descàrregues són molt voluminoses.
Per encetar la vostra experiència ‘efetepera’, podeu adreçar-vos al web de Rediris, que posseeix un llistat ben ampli dels servidors FTP espanyols. Una vegada escollit el servidor, l’accés pot estar-ne restringit als usuaris, per la qual cosa hi cal la contrasenya, encara que ben sovint se’n permet l’accés anònim. Una vegada que us familiaritzeu amb el procés, podreu accedir directament als servidors de FTP, tan sols canviant-ne les sigles http per ftp en escriure l’adreça.
Hi ha una gran varietat de programes de FTP, i molts d’ells són gratuïts. Si no disposeu, però, d’un CD amb el Leechftp (que podeu trobar en català, i és molt senzill), podeu descarregar-vos CuteFTP o SmartFTP.
I quins són els avantatges d’aquest protocol?
Doncs, entre altres, recomençar descàrregues interrompudes en el punt en què es va tallar la connexió, permetre descàrregues massives i automatitzades en segon pla, mentre treballem en altres tasques a l’ordinador, possibilitar l’execució de macros o accions preestablertes, a més de la seua facilitat d’ús i rapidesa en la transferència.
12 de gener de 2001
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
‘File Transport Protocol’, o protocol de transferència d’arxius, també conegut per les sigles FTP, és el sistema emprat per tal de descarregar-se arxius d’un servidor remot al nostre ordinador personal. Els programes i els servidors de FTP resulten especialment útils quan ens ‘baixem’ arxius sovint, o quan les descàrregues són molt voluminoses.
Per encetar la vostra experiència ‘efetepera’, podeu adreçar-vos al web de Rediris, que posseeix un llistat ben ampli dels servidors FTP espanyols. Una vegada escollit el servidor, l’accés pot estar-ne restringit als usuaris, per la qual cosa hi cal la contrasenya, encara que ben sovint se’n permet l’accés anònim. Una vegada que us familiaritzeu amb el procés, podreu accedir directament als servidors de FTP, tan sols canviant-ne les sigles http per ftp en escriure l’adreça.
Hi ha una gran varietat de programes de FTP, i molts d’ells són gratuïts. Si no disposeu, però, d’un CD amb el Leechftp (que podeu trobar en català, i és molt senzill), podeu descarregar-vos CuteFTP o SmartFTP.
I quins són els avantatges d’aquest protocol?
Doncs, entre altres, recomençar descàrregues interrompudes en el punt en què es va tallar la connexió, permetre descàrregues massives i automatitzades en segon pla, mentre treballem en altres tasques a l’ordinador, possibilitar l’execució de macros o accions preestablertes, a més de la seua facilitat d’ús i rapidesa en la transferència.
12 de gener de 2001
13-Més innovació educativa valldalbaidina (II)
La V@ll en Xarxa / 13
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Prosseguint amb les activitats educatives realitzades per valldalbaidins, allotjades al Racó del Clic, a la XTEC, o disponibles al CD ROM "Sinera 2000", n’apuntarem algun més. Del ja esmentat Ferran Estruch, el que duu per títol ‘Aparells del cos humà’ , un conjunt de sis paquets d'activitats Clic per a secundària, sobre els aparells digestiu, circulatori, locomotor, respiratori, excretor i reproductor. Dels professors de l’IES d’Ontinyent Marisol Cardona, Fernando García i Consuelo Sarrió, amb dibuixos d'Agustí Boix, podeu trobar ’Conéixer els bolets’ , una aproximació científica i educativa a una afició tan viva a la Vall. Aquest conjunt d’activitats sobre els bolets adreçades a l'ESO consta de dues parts: una que inclou 24 activitats sobre les característiques generals dels bolets i una altra que és una taula de classificació prou simple, per al complex món dels bolets. Finalment, del poblatà i mestre a Benigànim, Salvador Martínez ha vist publicat ’Coneixement del Medi’, el paquet d'activitats de coneixement del medi social i natural, i llengua estrangera (anglés), adreçades al tercer cicle de primària. Les activitats estan dividides en sis paquets que tracten temes diferents: la cèl·lula, la prehistòria, anglés, l'univers i viure en salut.
Feliç i educatiu any 2001!
29 de desembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Prosseguint amb les activitats educatives realitzades per valldalbaidins, allotjades al Racó del Clic, a la XTEC, o disponibles al CD ROM "Sinera 2000", n’apuntarem algun més. Del ja esmentat Ferran Estruch, el que duu per títol ‘Aparells del cos humà’ , un conjunt de sis paquets d'activitats Clic per a secundària, sobre els aparells digestiu, circulatori, locomotor, respiratori, excretor i reproductor. Dels professors de l’IES d’Ontinyent Marisol Cardona, Fernando García i Consuelo Sarrió, amb dibuixos d'Agustí Boix, podeu trobar ’Conéixer els bolets’ , una aproximació científica i educativa a una afició tan viva a la Vall. Aquest conjunt d’activitats sobre els bolets adreçades a l'ESO consta de dues parts: una que inclou 24 activitats sobre les característiques generals dels bolets i una altra que és una taula de classificació prou simple, per al complex món dels bolets. Finalment, del poblatà i mestre a Benigànim, Salvador Martínez ha vist publicat ’Coneixement del Medi’, el paquet d'activitats de coneixement del medi social i natural, i llengua estrangera (anglés), adreçades al tercer cicle de primària. Les activitats estan dividides en sis paquets que tracten temes diferents: la cèl·lula, la prehistòria, anglés, l'univers i viure en salut.
Feliç i educatiu any 2001!
29 de desembre del 2000
12-Innovació educativa valldalbaidina (I)
La V@ll en Xarxa / 12
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La qualitat d'allò elaborat, producte d'anys de treball mai suficientment reconegut a casa nostra, ha fet que més d'un docent valldalbaidí haja ja vist publicat a la xarxa i en CD ROM els programes educatius que han enllestit. Són materials pensats per a ser emprats bé a l'aula, per a la qual cosa la comarca encara n'és deficitària, o bé a casa. Les versions en Internet, que us podeu baixar, estan allotjades al Racó del Clic, dins la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), però els centres educatius poden sol·licitar-los i rebre'ls actualment i de manera gratuïta dins el CD ROM "Sinera 2000", que ja compta amb versions anuals anteriors. Els particulars, el poden obtenir a llibreries a un mòdic preu. Avui us en comentaré un d'ells, titulat "El País Valencià", que ha sigut realitzat pel prolífic Ferran Estruch Mascarell, mestre del Col·legi Públic "Verge del Remei" de Castelló de Rugat. Es tracta d'un paquet d'activitats adreçat a l'àrea de Coneixement del Medi de 5é d'Educació Primària. Està organitzat en cinc seccions: Les comarques (localització, capitals...), La cultura ( que inclou la senyera, l'escut, el govern de la comunitat, tradicions i costums, patrimoni històric, personatges il·lustres...), L'economia (conreus, indústria, pesca...), La història (cultures que han viscut al País Valencià al llarg del temps, fets històrics més importants, monuments, personatges...) i El relleu (rius, accidents marítims, cims, serres...). Un bon recurs susceptible d'ésser emprat també pels pares que no hagen tingut l'ocasió d'estudiar aquests temes a la seua vida escolar.
15 de desembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La qualitat d'allò elaborat, producte d'anys de treball mai suficientment reconegut a casa nostra, ha fet que més d'un docent valldalbaidí haja ja vist publicat a la xarxa i en CD ROM els programes educatius que han enllestit. Són materials pensats per a ser emprats bé a l'aula, per a la qual cosa la comarca encara n'és deficitària, o bé a casa. Les versions en Internet, que us podeu baixar, estan allotjades al Racó del Clic, dins la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), però els centres educatius poden sol·licitar-los i rebre'ls actualment i de manera gratuïta dins el CD ROM "Sinera 2000", que ja compta amb versions anuals anteriors. Els particulars, el poden obtenir a llibreries a un mòdic preu. Avui us en comentaré un d'ells, titulat "El País Valencià", que ha sigut realitzat pel prolífic Ferran Estruch Mascarell, mestre del Col·legi Públic "Verge del Remei" de Castelló de Rugat. Es tracta d'un paquet d'activitats adreçat a l'àrea de Coneixement del Medi de 5é d'Educació Primària. Està organitzat en cinc seccions: Les comarques (localització, capitals...), La cultura ( que inclou la senyera, l'escut, el govern de la comunitat, tradicions i costums, patrimoni històric, personatges il·lustres...), L'economia (conreus, indústria, pesca...), La història (cultures que han viscut al País Valencià al llarg del temps, fets històrics més importants, monuments, personatges...) i El relleu (rius, accidents marítims, cims, serres...). Un bon recurs susceptible d'ésser emprat també pels pares que no hagen tingut l'ocasió d'estudiar aquests temes a la seua vida escolar.
15 de desembre del 2000
11-Del paper a Internet
La V@ll en Xarxa / 11
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La premsa ontinyentina que, tal i com ens dóna a conéixer el professor Gironés en aquest número, va encetar les seues passes al segle passat sobre el paper, ara arriba a les portes del tercer mil·leni amb un canvi substancial. La informatització i la digitalització dels processos ja fa temps que s'hi van introduir en les rutines periodístiques. Aqueix pas va suposar que Crònica estiguera en condicions d'assumir a hores d'ara un nou repte: el bot a Internet, i l'aparició del Crònica Digital amb data d'avui. S'ha afegit un nou suport al de paper, però aquesta adaptació no significarà res més que millorar-ne l'accessibilitat dels lectors, que podran comptar amb la immediatesa electrònica a la xarxa i la possibilitat de consultar a distància, però també amb el tacte del paper per a la lectura reflexiva. Hi haurà, a més, una estudiada complementarietat, que ja vam iniciar en la col·laboració entre Crònica i Vilaweb Ontinyent , el diari electrònic independent de la Vall d'Albaida. Ara, a partir d'uns temes informatius interessants per als valldalbaidins, s'hi plantejarà la participació directa dels lectors a les enquestes d'opinió que periòdicament anirem plantejant ambdós mitjans. A més, la creació de fòrums monogràfics permetran la vostra opinió amb major profunditat. Participeu!
1 de desembre de 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
La premsa ontinyentina que, tal i com ens dóna a conéixer el professor Gironés en aquest número, va encetar les seues passes al segle passat sobre el paper, ara arriba a les portes del tercer mil·leni amb un canvi substancial. La informatització i la digitalització dels processos ja fa temps que s'hi van introduir en les rutines periodístiques. Aqueix pas va suposar que Crònica estiguera en condicions d'assumir a hores d'ara un nou repte: el bot a Internet, i l'aparició del Crònica Digital amb data d'avui. S'ha afegit un nou suport al de paper, però aquesta adaptació no significarà res més que millorar-ne l'accessibilitat dels lectors, que podran comptar amb la immediatesa electrònica a la xarxa i la possibilitat de consultar a distància, però també amb el tacte del paper per a la lectura reflexiva. Hi haurà, a més, una estudiada complementarietat, que ja vam iniciar en la col·laboració entre Crònica i Vilaweb Ontinyent , el diari electrònic independent de la Vall d'Albaida. Ara, a partir d'uns temes informatius interessants per als valldalbaidins, s'hi plantejarà la participació directa dels lectors a les enquestes d'opinió que periòdicament anirem plantejant ambdós mitjans. A més, la creació de fòrums monogràfics permetran la vostra opinió amb major profunditat. Participeu!
1 de desembre de 2000
10-Internet solidari
La V@ll en Xarxa / 10
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Després abandonar Internet els militars, per seguretat, realment els qui han fet seua la xarxa han sigut les Universitats del món, i les Organitzacions No Governamentals (ONG). Les primeres, per facilitar l'intercanvi investigador i docent, i les segones per les millores que suposa la possibilitat de mantenir en contacte regions allunyades del planeta, per la seua facilitat i economia. En aquest darrer cas, també perquè a la xarxa s'hi comença a fer realitat el poder horitzontal a la Terra, on tots, poderosos o no, poden fer-se oir. Per això un dels col·lectius que primer s'ha organitzat a Internet ha sigut el de les ONGs. Ben a prop nostre tenim una adreça importantíssima per poder accedir a tot aquest moviment: la de Pangea. Tal i com ells es defineixen, "Pangea (Comunicació per a la Cooperació) és una ONG, el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d'Internet a tot tipus d'ONGs, col·lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món millor". Mitjançant les acurades pàgines que hi conté el seu web, podeu obtenir informació de l'Associació per al Progrés de les Comunicacions (APC), llegir la seua revista (Més enllà), consultar-ne el seu directori de recursos, accedir als seus grups de notícies (públics o interns), l'agenda, els directoris temàtics, les campanyes en marxa... Però sobretot podeu accedir a totes les ONGs de la seua base de dades, amb enllaços i distribuïdes en grups com: comerç just, cultura, drets humans, desenvolupament, ecologia, educació, interculturalitat, laboral, dona, pau o salut.
24 de novembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Després abandonar Internet els militars, per seguretat, realment els qui han fet seua la xarxa han sigut les Universitats del món, i les Organitzacions No Governamentals (ONG). Les primeres, per facilitar l'intercanvi investigador i docent, i les segones per les millores que suposa la possibilitat de mantenir en contacte regions allunyades del planeta, per la seua facilitat i economia. En aquest darrer cas, també perquè a la xarxa s'hi comença a fer realitat el poder horitzontal a la Terra, on tots, poderosos o no, poden fer-se oir. Per això un dels col·lectius que primer s'ha organitzat a Internet ha sigut el de les ONGs. Ben a prop nostre tenim una adreça importantíssima per poder accedir a tot aquest moviment: la de Pangea. Tal i com ells es defineixen, "Pangea (Comunicació per a la Cooperació) és una ONG, el principal objectiu de la qual és afavorir la comunicació a través d'Internet a tot tipus d'ONGs, col·lectius, sector educatiu o persones que treballen pel canvi cap a un món millor". Mitjançant les acurades pàgines que hi conté el seu web, podeu obtenir informació de l'Associació per al Progrés de les Comunicacions (APC), llegir la seua revista (Més enllà), consultar-ne el seu directori de recursos, accedir als seus grups de notícies (públics o interns), l'agenda, els directoris temàtics, les campanyes en marxa... Però sobretot podeu accedir a totes les ONGs de la seua base de dades, amb enllaços i distribuïdes en grups com: comerç just, cultura, drets humans, desenvolupament, ecologia, educació, interculturalitat, laboral, dona, pau o salut.
24 de novembre del 2000
9-La web pirata de Benigànim
La V@ll en Xarxa / 9
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Hi ha iniciatives individuals que, a poc a poc, van guanyant en consistència. El treball constant i les inquietuds personals fan que, a un projecte que era inicialment un web personal del seu autor, Juan M. Morillo Alabort, aquest l'haja anat dotant d'una multitud d'enllaços i de recursos que, a hores d'ara, fan que resulte imprescindible per a conéixer la realitat del seu poble des d'Internet. Recentment ha canviat d'adreça, però la Web Pirata de Benigànim segueix ampliant els seus serveis: darrerament hi podeu consultar actualitzades les versions escannejades del Butlletí d'Informació Municipal que publica l'ajuntament, i del butlletí cultural "El Llosar". Com tot bon observador de la seua realitat quotidiana, hi té lloc per incloure la versió digital de "Pentagrama", que és la revista de la Societat Instructiva Musical, i el butlletí del Partit Socialista de Benigànim. Dedica espai per a la filà Pirates, i enllaços d'interés referits al poble, i a les Comarques Centrals Valencianes. Val a destacar els apartats inèdits que dedica a fotos antigues, aèries i actuals de la localitat, distribuïdes al llarg del temps, així com un apartat d'història local, i el programa de les festes, que actualitza cada any. El webmaster finalment, presenta la justificació ideològica i lingüística de la pàgina, que hi és present amb la lletra de "Tio Canya", la cèlebre cançó d'Al Tall.
17 de novembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Hi ha iniciatives individuals que, a poc a poc, van guanyant en consistència. El treball constant i les inquietuds personals fan que, a un projecte que era inicialment un web personal del seu autor, Juan M. Morillo Alabort, aquest l'haja anat dotant d'una multitud d'enllaços i de recursos que, a hores d'ara, fan que resulte imprescindible per a conéixer la realitat del seu poble des d'Internet. Recentment ha canviat d'adreça, però la Web Pirata de Benigànim segueix ampliant els seus serveis: darrerament hi podeu consultar actualitzades les versions escannejades del Butlletí d'Informació Municipal que publica l'ajuntament, i del butlletí cultural "El Llosar". Com tot bon observador de la seua realitat quotidiana, hi té lloc per incloure la versió digital de "Pentagrama", que és la revista de la Societat Instructiva Musical, i el butlletí del Partit Socialista de Benigànim. Dedica espai per a la filà Pirates, i enllaços d'interés referits al poble, i a les Comarques Centrals Valencianes. Val a destacar els apartats inèdits que dedica a fotos antigues, aèries i actuals de la localitat, distribuïdes al llarg del temps, així com un apartat d'història local, i el programa de les festes, que actualitza cada any. El webmaster finalment, presenta la justificació ideològica i lingüística de la pàgina, que hi és present amb la lletra de "Tio Canya", la cèlebre cançó d'Al Tall.
17 de novembre del 2000
7-Cercadors en la nostra llengua
La V@ll en Xarxa / 7
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Perdoneu-me que insistisca aquesta setmana en el tema dels cercadors. No debades és aquest un dels instruments que ens facilitarà trobar a Internet aquells recursos que volem. Una de les dificultats amb què es troben molts dels cercadors genèrics es troba en la llegua que emprem, especialment si les paraules clau que usem per encetar la recerca es fan amb un idioma diferent de l’anglés, la llengua hegemònica a la xarxa. La dificultat augmenta molts graus si no emprem les grafies llatines. No sol haver massa problema amb els topònims majors, els referits a pobles o ciutats, però sí que n’hi sol haver en el moment en què les paraules temàtiques estan, per exemple, escrites en llengües minoritàries o minoritzades. Per això hem de filar prim, i aprofitar aquells que sí que ens ho permeten. Així, per exemple, All the Web ens permet posar paraules en català, i buscar recursos en WAP (dels telèfons mòbils), FTP (protocol de transferència d’arxius, documents tècnics), MP3 (de so) o multimèdia. Nosaltres.com és un potent cercador posat en marxa per Vilaweb, i que permet recerques avançades de notícies, de dossiers temàtics, de correus, a més de promoure els fòrums de discussió coneguts com “Les Colles”, o el comerç electrònic. Finalment hem de destacar els veterans: CerCAT, que inclou el CerCAT regional, el ComuniCAT i el CerCATOT, sobre recursos de la xarxa; Lincaweb, que ens pot ser molt útil especialment sobre la presència de la nostra llengua al món, tant en aspectes lingüístics com científics i humans; i Som-hi, distribuït temàticament. Tots ells ens poden ajudar a difondre les nostres pàgines web a través d’Internet.
3 de novembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Perdoneu-me que insistisca aquesta setmana en el tema dels cercadors. No debades és aquest un dels instruments que ens facilitarà trobar a Internet aquells recursos que volem. Una de les dificultats amb què es troben molts dels cercadors genèrics es troba en la llegua que emprem, especialment si les paraules clau que usem per encetar la recerca es fan amb un idioma diferent de l’anglés, la llengua hegemònica a la xarxa. La dificultat augmenta molts graus si no emprem les grafies llatines. No sol haver massa problema amb els topònims majors, els referits a pobles o ciutats, però sí que n’hi sol haver en el moment en què les paraules temàtiques estan, per exemple, escrites en llengües minoritàries o minoritzades. Per això hem de filar prim, i aprofitar aquells que sí que ens ho permeten. Així, per exemple, All the Web ens permet posar paraules en català, i buscar recursos en WAP (dels telèfons mòbils), FTP (protocol de transferència d’arxius, documents tècnics), MP3 (de so) o multimèdia. Nosaltres.com és un potent cercador posat en marxa per Vilaweb, i que permet recerques avançades de notícies, de dossiers temàtics, de correus, a més de promoure els fòrums de discussió coneguts com “Les Colles”, o el comerç electrònic. Finalment hem de destacar els veterans: CerCAT, que inclou el CerCAT regional, el ComuniCAT i el CerCATOT, sobre recursos de la xarxa; Lincaweb, que ens pot ser molt útil especialment sobre la presència de la nostra llengua al món, tant en aspectes lingüístics com científics i humans; i Som-hi, distribuït temàticament. Tots ells ens poden ajudar a difondre les nostres pàgines web a través d’Internet.
3 de novembre del 2000
6-Per a trobar en Internet
La V@ll en Xarxa / 6
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Ben sovint, quan encetem una sessió a Internet, desconeixem les adreces exactes dels webs que volem visitar. La primera cosa que hem de tenir clara és quin lloc o tema volem trobar: per això és important conéixer el nom del web a visitar. Cas que anem un poc despistats, sempre podem recórrer a algunes paraules claus. I, tot seguit, emprar els anomenats 'cercadors', uns web que ens permeten fer la recerca. Mireu si són importants, que la pàgina més visitada d'Internet no és altra que la de Yahoo, que ofereix aquest servei, encara que després li n'ha afegit d'altres per filar més prim. D'altres cercadors generals ben coneguts són Altavista, Google i un llarg etcètera. No hi pàgina que no tinga a gala posseir un índex de cercadors per facilitar la tasca a qui s'acoste. Una vegada engegada la busca, ens apareixeran els resultats, que, de vegades solen ocupar unes quantes pàgines. Clicant sobre els resultats podem enllaçar i comprovar si ens satisfà la pàgina visitada, i col·locar-nos-la a la carpeta de 'favorits' del navegador. De vegades resulta més pràctic només memoritzar una plana on hi haja un llistat de cercadors, com aquesta de la Universitat Politècnica de València. Però hi ha tot un altre ventall de cercadors: els especialitzats o temàtics, centrats en una matèria. Com que hi ha tants, i depenen dels interessos de cadascun de vosaltres, només us aconselle la visita a Buscopio, un cercador de cercadors.
16 d’octubre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Ben sovint, quan encetem una sessió a Internet, desconeixem les adreces exactes dels webs que volem visitar. La primera cosa que hem de tenir clara és quin lloc o tema volem trobar: per això és important conéixer el nom del web a visitar. Cas que anem un poc despistats, sempre podem recórrer a algunes paraules claus. I, tot seguit, emprar els anomenats 'cercadors', uns web que ens permeten fer la recerca. Mireu si són importants, que la pàgina més visitada d'Internet no és altra que la de Yahoo, que ofereix aquest servei, encara que després li n'ha afegit d'altres per filar més prim. D'altres cercadors generals ben coneguts són Altavista, Google i un llarg etcètera. No hi pàgina que no tinga a gala posseir un índex de cercadors per facilitar la tasca a qui s'acoste. Una vegada engegada la busca, ens apareixeran els resultats, que, de vegades solen ocupar unes quantes pàgines. Clicant sobre els resultats podem enllaçar i comprovar si ens satisfà la pàgina visitada, i col·locar-nos-la a la carpeta de 'favorits' del navegador. De vegades resulta més pràctic només memoritzar una plana on hi haja un llistat de cercadors, com aquesta de la Universitat Politècnica de València. Però hi ha tot un altre ventall de cercadors: els especialitzats o temàtics, centrats en una matèria. Com que hi ha tants, i depenen dels interessos de cadascun de vosaltres, només us aconselle la visita a Buscopio, un cercador de cercadors.
16 d’octubre del 2000
5-Virus, troians i semblants
La V@ll en Xarxa / 5
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si fa uns anys la difusió de virus informàtics tenia lloc bàsicament a través de disquets, a hores d’ara la principal via d’infecció és la Xarxa. Per això hem de prendre algunes precaucions per tal que aquests intrusos no desitjats no ens creen massa maldecaps, com pot haver-vos ocorregut les darreres setmanes. Un virus no és res més que un programa informàtic que s’enganxa d’altres per produir-ne una sèrie de modificacions, i autoreproduir-se. N’hi ha virus de fitxer i de macro. D’altra banda, els troians introduïts al nostre ordinador poden furtar-nos contrasenyes o dades confidencials i destruir-ne informació. Actualment, la principal amenaça vírica prové dels anomenats i-worms, que arriben a l’ordinador com un fitxer adjunt a un correu electrònic, i que, mitjançant un títol cridaner, volen provocar que els executem: poden dur l’extensió d’un inofensiu protector de pantalla (.SCR), o potser que vinguen sense “assumpte” o en anglés, reenviats automàticament sense saber-ho per algun amic ‘infectat’ que tinga la nostra adreça. Encara que tornarem sobre el tema més específicament, veiem-ne alguns consells genèrics que ens podem ser útils: davant qualsevol missatge dubtós, esborreu-lo immediatament; tingueu instal·lat i actualitzat (quinzenalment) algun dels antivirus del mercat, i que aquest detecte els virus residents i els que entren pel correu o la disquetera. D’Internet podeu baixar-vos-en, com a prova o a bon preu, a la pàgina de Paniagua, Panda o McAfee.
9 d’octubre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si fa uns anys la difusió de virus informàtics tenia lloc bàsicament a través de disquets, a hores d’ara la principal via d’infecció és la Xarxa. Per això hem de prendre algunes precaucions per tal que aquests intrusos no desitjats no ens creen massa maldecaps, com pot haver-vos ocorregut les darreres setmanes. Un virus no és res més que un programa informàtic que s’enganxa d’altres per produir-ne una sèrie de modificacions, i autoreproduir-se. N’hi ha virus de fitxer i de macro. D’altra banda, els troians introduïts al nostre ordinador poden furtar-nos contrasenyes o dades confidencials i destruir-ne informació. Actualment, la principal amenaça vírica prové dels anomenats i-worms, que arriben a l’ordinador com un fitxer adjunt a un correu electrònic, i que, mitjançant un títol cridaner, volen provocar que els executem: poden dur l’extensió d’un inofensiu protector de pantalla (.SCR), o potser que vinguen sense “assumpte” o en anglés, reenviats automàticament sense saber-ho per algun amic ‘infectat’ que tinga la nostra adreça. Encara que tornarem sobre el tema més específicament, veiem-ne alguns consells genèrics que ens podem ser útils: davant qualsevol missatge dubtós, esborreu-lo immediatament; tingueu instal·lat i actualitzat (quinzenalment) algun dels antivirus del mercat, i que aquest detecte els virus residents i els que entren pel correu o la disquetera. D’Internet podeu baixar-vos-en, com a prova o a bon preu, a la pàgina de Paniagua, Panda o McAfee.
9 d’octubre del 2000
4-L'àudio d'Internet
La V@ll en Xarxa / 4
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si hi ha una característica que identifique el fenomen d'Internet és el de la integració d'elements escrits (com la premsa escrita), visuals (tant d'imatges estàtiques com en moviment), i auditius. Precisament aquest darrer aspecte és un dels que a hores d'ara està generant alhora més possibilitats i controvèrsia. Entre les possibilitats, cal destacar la d'escoltar emissores de ràdio (entreLÍNIES ràdio) de qualsevol part del món, o 'baixar-se' qualsevol música en format MP3 (Mp3.com i Farmclub). La polèmica ve donada perquè les empreses discogràfiques s'oposen a l'accés lliure a aquests fitxers; ja han rebut, però, la contestació de grups que volen difondre la seua obra lliurement. Per començar el vostre recorregut cal que esteu informats mitjançant alguns canals o portals especialitzats: Vilaweb Música, Net4Music. Però si el vostre món és la docència o la investigació, potser convindria que visitàreu, als Enllaços, la pàgina que l'associació entreLÍNIES ha preparat sobre el tema (entreLÍNIES música). Les bandes de música també hi tenen el seu lloc (Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana).
2 d’octubre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Si hi ha una característica que identifique el fenomen d'Internet és el de la integració d'elements escrits (com la premsa escrita), visuals (tant d'imatges estàtiques com en moviment), i auditius. Precisament aquest darrer aspecte és un dels que a hores d'ara està generant alhora més possibilitats i controvèrsia. Entre les possibilitats, cal destacar la d'escoltar emissores de ràdio (entreLÍNIES ràdio) de qualsevol part del món, o 'baixar-se' qualsevol música en format MP3 (Mp3.com i Farmclub). La polèmica ve donada perquè les empreses discogràfiques s'oposen a l'accés lliure a aquests fitxers; ja han rebut, però, la contestació de grups que volen difondre la seua obra lliurement. Per començar el vostre recorregut cal que esteu informats mitjançant alguns canals o portals especialitzats: Vilaweb Música, Net4Music. Però si el vostre món és la docència o la investigació, potser convindria que visitàreu, als Enllaços, la pàgina que l'associació entreLÍNIES ha preparat sobre el tema (entreLÍNIES música). Les bandes de música també hi tenen el seu lloc (Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana).
2 d’octubre del 2000
3b-L’educació crema a la xarxa
La V@ll en Xarxa / 3b
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Les notícies sobre el problemàtic inici de curs, tant a Primària, com a Secundària, ha suscitat a la Vall d’Albaida un considerable revol. Tot va començar al fòrum de Vilaweb Ontinyent amb un escrit del Bloc Nacionalista Valencià, publicat el 7/09/2000 (“Per una escola pública de qualitat”), que va originar una sèrie de respostes. A poc a poc, s’hi han deixat caure aspectes que giren al voltant de l’originalment plantejat. Hi ha hagut lloc per a la crítica directa a la política del Partit Popular (són especialment contundents el missatge del socialista Josep Bodí al fòrum específic, sobre “el negoci del PP a l’ensenyament públic”; el de la visita de l’Executiva del Bloc als tancats a Otos, o el missatge de recolzament de Rafael Portero; o el d’Esquerra Unida, amb proposta de Miguel Á. de Llago per la gratuïtat dels llibres de text a Ontinyent).
També hi ha hagut escrits sobre el paper del pares i mares en l’educació. I qui, fins i tot, ha recuperat un missatge de poc èxit del 4/06/2000. I lloc per aquells que confonen parlar de l’educació amb “malparlar dels mestres”, que sempre ha sigut un tema que de tan tòpic fa riure, però que ha merescut puntualitzacions, invitacions a l’estudi i perdons. Però hi ha hagut qui informa de les necessitats educatives de la comarca (obres i inversions pendents, reducció de la quantia de subvencions, etc.) i col·laboracions de molt de trellat, d’aquelles que promouen el debat i la reflexió, que d’això es tracta.
Encara no heu participat al fòrum?
Només cal que tingueu un tema que considereu important i que vulgueu exposar.
25 de setembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Les notícies sobre el problemàtic inici de curs, tant a Primària, com a Secundària, ha suscitat a la Vall d’Albaida un considerable revol. Tot va començar al fòrum de Vilaweb Ontinyent amb un escrit del Bloc Nacionalista Valencià, publicat el 7/09/2000 (“Per una escola pública de qualitat”), que va originar una sèrie de respostes. A poc a poc, s’hi han deixat caure aspectes que giren al voltant de l’originalment plantejat. Hi ha hagut lloc per a la crítica directa a la política del Partit Popular (són especialment contundents el missatge del socialista Josep Bodí al fòrum específic, sobre “el negoci del PP a l’ensenyament públic”; el de la visita de l’Executiva del Bloc als tancats a Otos, o el missatge de recolzament de Rafael Portero; o el d’Esquerra Unida, amb proposta de Miguel Á. de Llago per la gratuïtat dels llibres de text a Ontinyent).
També hi ha hagut escrits sobre el paper del pares i mares en l’educació. I qui, fins i tot, ha recuperat un missatge de poc èxit del 4/06/2000. I lloc per aquells que confonen parlar de l’educació amb “malparlar dels mestres”, que sempre ha sigut un tema que de tan tòpic fa riure, però que ha merescut puntualitzacions, invitacions a l’estudi i perdons. Però hi ha hagut qui informa de les necessitats educatives de la comarca (obres i inversions pendents, reducció de la quantia de subvencions, etc.) i col·laboracions de molt de trellat, d’aquelles que promouen el debat i la reflexió, que d’això es tracta.
Encara no heu participat al fòrum?
Només cal que tingueu un tema que considereu important i que vulgueu exposar.
25 de setembre del 2000
3a-El 84,21% dels internautes veuen incorrecta l’actuació de la Generalitat en l’ensenyament públic de la Vall
La V@ll en Xarxa / 3a
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Sota la pregunta genèrica de “Creus que la Generalitat actua de manera correcta en l’ensenyament públic a la Vall d’Albaida?”, Vilaweb Ontinyent i Crònica van plantejar una enquesta i un fòrum per tal de conéixer el sentir dels internautes valldalbaidins sobre aquest inici de curs. Després de quinze dies, i fins el 25 de setembre, s’hi ha pogut votar lliurement al diari electrònic. I aquell que haja intentat dipositar més d’un vot, no ho haurà pogut fer, ja que el sistema informatitzat detecta la participació, i tramet el convenient missatge a l’infractor.
El resultat d’aquesta primera votació virtual no deixa lloc a dubtes: un 84,21% dels internautes de la comarca han contestat que “no”, mentre que al voltant de l’11,58% han manifestat que no veuen incorrecció en l’actuació de l’administració educativa valenciana, i al voltant del 4,21% no saben / no contesten.
Pel que fa als fòrums, la major part de la participació s’ha donat al Fòrum General de Vilaweb Ontinyent, amb 16 missatges sobre el tema, mentre que el fòrum específic només ha rebut un missatge, de moment. Com que els fòrums són un espai obert de reflexió, la participació encara és possible, bé afegint algun missatge concret o contestant-ne directament els que ja hi ha escrits. Només heu de buscar aquest apartat a la plana inicial del diari electrònic. Vilaweb disposa d’un sistema de control que permet que aparega publicat el missatge, bé signat, o bé mostrar-lo com anònim, encara que Vilaweb en conega l’autoria. Com a la resta de mitjans de comunicació, no són tolerats ni els insults ni les desqualificacions personals, i per això pot haver missatges dels quals l’editora se’n reserva el dret de publicació.
25 de setembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Sota la pregunta genèrica de “Creus que la Generalitat actua de manera correcta en l’ensenyament públic a la Vall d’Albaida?”, Vilaweb Ontinyent i Crònica van plantejar una enquesta i un fòrum per tal de conéixer el sentir dels internautes valldalbaidins sobre aquest inici de curs. Després de quinze dies, i fins el 25 de setembre, s’hi ha pogut votar lliurement al diari electrònic. I aquell que haja intentat dipositar més d’un vot, no ho haurà pogut fer, ja que el sistema informatitzat detecta la participació, i tramet el convenient missatge a l’infractor.
El resultat d’aquesta primera votació virtual no deixa lloc a dubtes: un 84,21% dels internautes de la comarca han contestat que “no”, mentre que al voltant de l’11,58% han manifestat que no veuen incorrecció en l’actuació de l’administració educativa valenciana, i al voltant del 4,21% no saben / no contesten.
Pel que fa als fòrums, la major part de la participació s’ha donat al Fòrum General de Vilaweb Ontinyent, amb 16 missatges sobre el tema, mentre que el fòrum específic només ha rebut un missatge, de moment. Com que els fòrums són un espai obert de reflexió, la participació encara és possible, bé afegint algun missatge concret o contestant-ne directament els que ja hi ha escrits. Només heu de buscar aquest apartat a la plana inicial del diari electrònic. Vilaweb disposa d’un sistema de control que permet que aparega publicat el missatge, bé signat, o bé mostrar-lo com anònim, encara que Vilaweb en conega l’autoria. Com a la resta de mitjans de comunicació, no són tolerats ni els insults ni les desqualificacions personals, i per això pot haver missatges dels quals l’editora se’n reserva el dret de publicació.
25 de setembre del 2000
2-De festa en festa
La V@ll en Xarxa / 2
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que la millor manera de conéixer les festes és viure-les, gaudir-les “en directe” (vull dir, “en la realitat”; com se’ns apega el llenguatge televisiu!), conéixer els pobles i les gents, la veritat és que Internet s’ha convertit en un instrument que, sense pretendre substituir-les, sí que és cert que pot orientar-nos en les nostres decisions. Mentre la xarxa tècnicament continue tenint tantes mancances, i resulte tan cara, l’anomenada “ficció del directe”, tal i com la proporciona a hores d’ara la televisió, hi serà encara pura entelèquia. Només hem d’anar a la retransmissió que l’any passat se’n va fer de l’entrada de moros i cristians d’Ontinyent. Però, paciència, que tot arribarà. El que sí que pot Internet, i en aqueix camp competeix amb avantatge, és en el de proporcionar informació, oferint possibilitats d’ampliar-la, de documentar-nos, de planificar la marxa festívola, poble rere poble. Hi ha localitats que han optat, en un primer moment (i ja voldríem que tots els ajuntaments valldalbaidins en seguiren el seu exemple!) per incloure a la seua pàgina web informació estàtica de l’activitat festera. Així tenim els casos d’Agullent, de Montaverner o de Castelló de Rugat. Però la informació detallada dels programes de les festes de la Vall la podeu consultar clicant al mapa que ha enllestit Vilaweb Ontinyent per segon any consecutiu. I, si heu fussat per la xarxa aquest estiu, des de ben lluny haureu pogut participar —com a moro, cristià o músic— a la seua exitosa entrada virtual.
19 de setembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Encara que la millor manera de conéixer les festes és viure-les, gaudir-les “en directe” (vull dir, “en la realitat”; com se’ns apega el llenguatge televisiu!), conéixer els pobles i les gents, la veritat és que Internet s’ha convertit en un instrument que, sense pretendre substituir-les, sí que és cert que pot orientar-nos en les nostres decisions. Mentre la xarxa tècnicament continue tenint tantes mancances, i resulte tan cara, l’anomenada “ficció del directe”, tal i com la proporciona a hores d’ara la televisió, hi serà encara pura entelèquia. Només hem d’anar a la retransmissió que l’any passat se’n va fer de l’entrada de moros i cristians d’Ontinyent. Però, paciència, que tot arribarà. El que sí que pot Internet, i en aqueix camp competeix amb avantatge, és en el de proporcionar informació, oferint possibilitats d’ampliar-la, de documentar-nos, de planificar la marxa festívola, poble rere poble. Hi ha localitats que han optat, en un primer moment (i ja voldríem que tots els ajuntaments valldalbaidins en seguiren el seu exemple!) per incloure a la seua pàgina web informació estàtica de l’activitat festera. Així tenim els casos d’Agullent, de Montaverner o de Castelló de Rugat. Però la informació detallada dels programes de les festes de la Vall la podeu consultar clicant al mapa que ha enllestit Vilaweb Ontinyent per segon any consecutiu. I, si heu fussat per la xarxa aquest estiu, des de ben lluny haureu pogut participar —com a moro, cristià o músic— a la seua exitosa entrada virtual.
19 de setembre del 2000
1-La Vall en Xarxa, en marxa
La V@ll en Xarxa / 1
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Una vegada en la recta final d’aquest calorós estiu, Crònica i Vilaweb Ontinyent hem decidit posar en marxa La Vall en Xarxa. Aquesta col·laboració entre un mitjà de premsa escrita i un altre en format digital a Internet no us ha de resultar gens estranya, especialment perquè aquesta tendència cap a la complementarietat és la línia que sembla imposar-se a l’univers del mitjans de comunicació. I no parlem només de complementarietat en la forma, sinó també en els continguts. La novetat és que açò ocórrega a la nostra comarca, entre una revista en paper, setmanal, i un diari electrònic, que podeu seguir a la pantalla de l’ordinador des de casa. Allunyant-nos del triomfalisme fàcil i gratuït, aquesta conjunció d’esforços té per objectiu acostar als lectors i lectores d’ací, i del món sencer ara també, la informació i l’opinió de referència a la Vall d’Albaida. “Pensar en global i actuar en local”, com diuen les ONGs. Per això volem mitjançant aquesta modesta columna, acostar-vos cada setmana el més important del que haja passat a la xarxa, traslladant-vos les dèries internàutiques, i fent-nos ressò dels temes d’àmbit comarcal o mundial que també ens afecten, i cada vegada més. Això procurarem adobar-ho amb algunes adreces d’interés que us servisquen per aprofundir els temes tractats. I la vostra participació també està garantida, bé a les cartes als lectors de Crònica, o als Fòrums que Vilaweb Ontinyent posa a la vostra disposició. Que aquesta iniciativa responga també als vostres interessos i necessitats depén, també, de tots vosaltres.
11 de setembre del 2000
Lluís M. Segrelles
Vilaweb Ontinyent
Una vegada en la recta final d’aquest calorós estiu, Crònica i Vilaweb Ontinyent hem decidit posar en marxa La Vall en Xarxa. Aquesta col·laboració entre un mitjà de premsa escrita i un altre en format digital a Internet no us ha de resultar gens estranya, especialment perquè aquesta tendència cap a la complementarietat és la línia que sembla imposar-se a l’univers del mitjans de comunicació. I no parlem només de complementarietat en la forma, sinó també en els continguts. La novetat és que açò ocórrega a la nostra comarca, entre una revista en paper, setmanal, i un diari electrònic, que podeu seguir a la pantalla de l’ordinador des de casa. Allunyant-nos del triomfalisme fàcil i gratuït, aquesta conjunció d’esforços té per objectiu acostar als lectors i lectores d’ací, i del món sencer ara també, la informació i l’opinió de referència a la Vall d’Albaida. “Pensar en global i actuar en local”, com diuen les ONGs. Per això volem mitjançant aquesta modesta columna, acostar-vos cada setmana el més important del que haja passat a la xarxa, traslladant-vos les dèries internàutiques, i fent-nos ressò dels temes d’àmbit comarcal o mundial que també ens afecten, i cada vegada més. Això procurarem adobar-ho amb algunes adreces d’interés que us servisquen per aprofundir els temes tractats. I la vostra participació també està garantida, bé a les cartes als lectors de Crònica, o als Fòrums que Vilaweb Ontinyent posa a la vostra disposició. Que aquesta iniciativa responga també als vostres interessos i necessitats depén, també, de tots vosaltres.
11 de setembre del 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
